DANSERIE RENAISSANCE

 

El programa que presentem gira entorn a una de les arts estretament lligades amb la música durant el Renaixement: la dansa. Consta de dues parts diferenciades. En primer lloc, una xerrada introductòria, en la que s’aclareix quines són les fonts d’informació de les que disposen els investigadors per a dur a terme el procés de reconstrucció de les danses històriques, acompanyada d’exemples coreogràfics amb músics en directe.
El segle XVII va ser testimoni de l’aparició de grans mestres de dansa i coreògrafs arreu d’Europa, sobretot a Itàlia. D’aquesta època daten els diversos tractats de dansa i reculls de coreografies que permeten als es-
tudiosos apropar-se i reconstruir els moviments que acompanyaven la música per a dansa. Gràcies a l’obra de grans mestres com Domenico de Piacenza, amb qui la coreografia es va convertir en un ofici professional; Guglielmo Ebreo da Pesaro, el seu deixeble i continuador; i els prolífics Fabritio Caroso (1526-1620) o Cesare Negri (ca. 1535-ca.1605); que treballaven per a les famílies governants de les diferents ciutats-estat, el món de la dansa històrica i la seva notació va rebre un gran impuls. El Renaixement és l’època de l’aparició d’un vocabulari coreogràfic, de la recerca i la innovació en els sistemes de notació, i en la proliferació d’estils de dansa diferenciats, sobretot entre Itàlia i França.
Les danses a França en el mateix període tenien un altre caràcter, segons els testimonis escrits que han quedat. Mentre que a Itàlia abundaven més les danses per a parelles, amb un nivell tècnic alt, d’autors coneguts i s’entreveia un cert academicisme i escolarització; a França les danses que apareixen en descripcions i tractats tenien en aquell moment un caire més participatiu i coral, amb un nivell tècnic accessible i d’autors desconeguts, fet que denota un caràcter més popular.
Entre els tractats francesos, cal destacar l’Orchésographie, escrit per Thoinot Arbeau el 1589. Aquest autor, anagrama de Jean Tabourot, era un clergue de Langres que va editar un compendi en el que feia una descripció detallada de moltes danses del moment, incloent les partitures corresponents. Precisament aquest autor i aquest tractat són els eixos centrals de la segona part del programa, en la qual, guiats per una mestressa de dansa, es proposa una ballada renaixentista durant la qual tothom qui ho desitgi podrà experimentar el que seria una vetllada de dansa al més pur estil del Renaixement.