ELS SONS DE LA LLEGENDA NEGRA.

LA CONJURACIÓ DE VENÈCIA

 

Venècia. Matinada del 19 de maig de 1618. Els canals s’omplen de cadàvers i els carrers, de cossos penjats. Una foguera crema dos ninots que anhelen personificar al duc d’Osuna, virrei espanyol de Nàpols, i al poeta Francisco de Quevedo, el seu secretari. És el resultat de l’enigmàtica i confusa intriga diplomàtica entre la Monarquia Hispànica de Felip III i la Sereníssima República de Venècia: la Conjuració de Venècia.
La rivalitat entre Venècia i Espanya va anar augmentant de manera paral·lela a l’ambició de Pedro Téllez-Girón, duc d’Osuna, especialment quan el seu secretari i amic íntim, Francisco de Quevedo, va aconseguir a cop de suborn el seu nomenament com a virrei de Sicília, i posteriorment, de Nàpols. Osuna, seguint la seva política enfocada a consolidar l’autoritat espanyola a Itàlia, va idear un complot que pretenia crear tal situació de caos i inestabilitat a la República Sereníssima que justifiqués l’actuació de la flota privada que el duc d’Osuna mantenia a l’aguait a les portes de Venècia. Així doncs, tota una xarxa d’espies, meuques i personatges d’autoritat que ja havia organitzat l’ambaixador de Felip III el marquès de Bedmar, reforçada per corsaris francesos i holandesos contractats per l’ocasió, va rebre la missió d’assetjar els centres neuràlgics de la ciutat, fer volar el poderós arsenal i fer desaparèixer com fos el Dux per imposar un govern favorable a Espanya. Una estratègia que semblava brillant fins que una carta anònima va trair el complot d’Osuna, confirmant la seva existència a les autoritats locals.
La Conjuració de Venècia havia fracassat...o potser va tenir èxit si es dóna per vàlida la versió de que tot va ser un intel·ligent muntatge dels venecians per treure’s de sobre uns virreis ansiosos de poder provinents de terres llunyanes que pretenien fer-se amb el control de la seva sobirania, i amb uns plans inexistents. Al final, Osuna, Bedmar i Quevedo, que sempre es van mantenir en la seva negació de responsabilitat, van acabar sent destituïts del seu càrrec pel duc de Lerma.
La batalla perduda, però, en realitat va ser la de la propaganda sobre el tema que només va servir per engrossir la Llegenda Negra espanyola, que recull històries com la que relata l’enginyosa manera com l’escriptor Quevedo es va salvar del linxament, fugint de la República de nit disfressat de captaire i passant desapercebut davant dels seus perseguidors gràcies al domini que havia adquirit del dialecte venecià.

 

El programa que presentem s’inspira en la boira musical d’aquesta primavera veneciana de 1618, a mode de banda sonora de la controvertida Conjuració de Venècia, incloent compositors de les dues penínsules que van viure aquest moment a la seva manera i en circumstàncies diverses.

Joana Bibiloni

veu

Laura Sintes

traverso

Eva Febrer

violí

Dimitri Kindynis

viola da gamba

Ferran Pisà

tiorba

Patricia Romero

orgue

  • Facebook icono social
  • Instagram
  • correo
  • YouTube
  • Icono social Twitter

© 2016 per Il Gesto Armonico