Els Bach són, possiblement, la família musicalment més important de la història de la música que va començar a escriure el seu camí d’esplendor durant el Barroc. Va ser el mateix Johann Sebastian Bach qui va començar a elaborar una genealogia de la família el 1735, que posteriorment acabaria el seu fill Carl Philipp Emmanuel, coneguda com Ursprung der musikalisch-Bachischen Familie.

La música mai es va aturar a casa dels Bach. Tot i que el Bach més conegut és, sens dubte, Johann Sebastian, els primers membres músics de la saga es remunten al segle XVI, segons apareix en l’arbre genealògic mencionat, amb un moliner anomenat Veit Bach “la cítara del qual sonava fort enmig del soroll de les rodes del molí” i que va ser pare de Johannes (Hans) Bach, el primer músic professional de la família. Anys després, pràcticament tots els membres de la família van ser músics luterans que van exercir treballs relacionats amb l’Església: uns, com organistes; altres, com cantors o directors de cor i també com a compositors de música destinada als serveis (cantates, preludis corals, etc). Altres descendents de Johann Sebastian Bach van ingressar en les orquestres o capelles de les corts dels nobles, en els conjunts municipals o es van dedicar a l’ensenyament.
 

Als Bach, sempre se’ls va considerar tan nombrosos i eminents, que als músics d’Erfurt se’ls seguia coneixent com els “Bach”, fins i tot quan ja no hi havia més membres de la família a la ciutat.
Fragment del Ursprung der musikalisch-Bachisschen Familie, un arbre geneàlogic on es poden reconèixer fins a cinquantatres membres de la família de músics més gran i famosa de la història.
 

El recorregut que proposem en aquest programa per la música del clan Bach comença amb el seu patriarca Barroc, Johann Sebastian (1680-1750). Aquest compositor va formar el seu niu familiar a Mülhausen, on exercia d’organista. L’octubre de 1707 es va casar amb la seva cosina en tercer grau Maria Bàrbara, filla del també músic Johann Michael Bach. Dels set fills que va tenir la parella, només dos va sobreviure i van assolir carreres musicals per mèrits propis convertint-se en aclamats compositors: Wilhelm Friedemann (1710-1784) i Carl Philipp Emmanuel (1714-1788).
Aquest últim va tenir un padrí d’excepció, el conegut compositor Georg Philipp Telemann (1681-1767), qui s’havia convertit en amic íntim de Johann Sebastian Bach durant l’estada d’ambdós a la ciutat d’Eisenach, on treballaven.
 

El 1722, dos anys després de la mort de la seva primera esposa, Johann Sebastian Bach va contraure matrimoni per segon cop amb Anna Magdalena Wicken, que era soprano i filla del trompetista de la cort del Príncep de Saxònia-Weissenfels, i qui s’acabaria convertint en la col·laboradora artística del seu marit. Dels tretze fills que va tenir aquesta parella, altres dos són destacables per la seva carrera musical: Johann Christoph Friedrich (1732-1975) i Johann Christian (1735-1782), anomenat aquest últim el Bach milanès o londinenc a causa dels llocs on va desenvolupar la seva principal activitat, gaudint d’una fama superior a la del seu pare en aquell moment, fins arribar a influir en les composicions de Wolfgang Amadeus Mozart.

Us convidem, doncs, a un recorregut dinàstic i musical a través de les melodies que, probablement, van sonar en algun moment a la llar dels Bach. Des del Barroc ple del patriarca, Johann Sebastian Bach, fins el final de la dinastia, passant pels fills que van viure el canvi d’estil que es donava en les seves èpoques, els albors del que avui es coneix com Classicisme.