OPERA SECONDA.
L'ARCÀDIA, EL DESTÍ I VENÈCIA

 

L’Itàlia del Barroc va ser un punt de trobada i d’ebullició de música i de grans compositors vinguts d’ar reu. Precisament aquí és on comença el viatge que us proposem: un circuit que ens portarà a diverses ciu tats italianes guiats per un personatge que va ser clau en la vida cultural del moment, el cardenal Pietro  Ottoboni. 

Comencem a l’Arcàdia, una acadèmia de principis literaris que es va crear a Roma el 1690 i que va supo sar una aturada obligada per a tots els grans personatges que visitaven la ciutat. Així va ser per a Antonio  Caldara, un violoncel·lista venecià provinent d’una família de músics que, després d’haver-se format a la  basília de Sant Marc de Venècia, va obtenir càrrecs tan importants com el de mestre de capella a Màntua,  Viena i Roma. També va estar uns anys al servei de l’Arxiduc Carles III, pretenent al tron durant la guerra  de Successió espanyola, qui el va portar a Barcelona per fer-hi representar les primeres òperes italianes de  la península Ibèrica. 

La generació de Caldara va ser molt productiva. En la mateixa època que el violoncel·lista naixia també a  Venècia Pietro Ottoboni, qui arribaria a ser cardenal a Roma. Ottoboni, nebot del Papa Alexandre VIII,  va destacar en l’ambient romà pel seu mecenatge d’artistes, poetes i músics.  

Com no podia ser d’una altra manera, el cardenal va ser membre de l'Acadèmia de l’Arcàdia, i la va utilit zar com a plataforma per atreure a la seva petita cort en el palau de la Cancelleria a compositors impor tantíssims del moment, com Arcangelo Corelli, Alessandro Scarlatti o Georg Friedrich Haendel. 

Precisament Corelli, provinent de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya, va ser adoptat artísticament per  Ottoboni el 1675. Uns anys més tard d’haver-se instal·lat a Roma, Corelli ja era el primer violinista i direc tor dels concerts al Palau de la Cancelleria, aconseguint tal respecte que poc després va ingressar a l’Aca dèmia de l’Arcàdia. 

Aquest compositor ha passat a la història com un dels grans desenvolupadors de la sonata barroca i el  representant per excel·lència del concerto grosso. 

El 1708 va tenir lloc una fita molt destacada a l’Acadèmia de l’Arcàdia, ja que el cardenal Ottoboni va  aconseguir reunir a Roma a compositors tan nomenats com Alessandro Scarlatti, Arcangelo Corelli i a  Georg Friedrich Haendel, que el aquell moment es trobava en un dels seus viatges per Itàlia. 

De fet, Haendel va arribar a Itàlia el 1706, visitant diferents ciutats. Els primers mesos de la seva estada  els va dedicar a l’estudi dels compositors italians de moda en el moment. Però els rumors de la seva gran diositat no van tardar en arriba a orelles del cardenal Ottoboni, qui el va rebre en les seves vetllades musi cals dels dimecres, juntament amb Corelli o Caldara. 

El destí que fins ara ha anat ajuntant a grans compositors sota un mateix mecenatge, en el mateix mo ment i en el mateix lloc, també va portar a Itàlia a un compositor que va anar coincidint amb Georg Frie drich Haendel durant molts anys.

Johann Adolph Hasse va conèixer Haendel molts anys abans, quan havien treballat junts en un grup  operístic a Alemanya. El 1724 va arribar a Nàpols per completar la seva formació amb Nicolo Porpora,  però les desavinences que van aparèixer entre els dos van propiciar que Hasse aviat marxés de Nàpols.  Va ser en aquest moment quan es va guanyar l’amistat d’Alessandro Scarlatti, gràcies a qui va obtenir  el seu primer encàrrec a Itàlia, interpretat pel castrato Farinelli. Tot aquest cúmul de circumstàncies va  provocar que Hasse es fes molt popular, tant a Roma com a Venècia. 

Anys més tard, el destí va voler que Hasse tornés a coincidir amb Haendel a Londres, on va rebutjar la  proposta d’un grup aristòcrata enfrontat al rei anglès de convertir als dos compositors en rivals. 

A Venècia també va ser on probablement Johann Adolph Hasse va conèixer Antonio Vivaldi. Admès  com a violinista a la capella de Sant Marc per Giovanni Legrenzi, igual que va succeir amb Antonio  Caldara, Vivaldi ensenyava violí a l’Ospedale dei Mendicanti i va actuar en els principals teatres d’òpera de  la ciutat. 

El 1703 va decidir donar un gir radical a la seva vida: va ser ordenat sacerdot i contractat com a profes sor de violí en un orfenat per a nenes, l’Ospedale della Pietà. Entre 1723 i 1724, Vivaldi estava, segons tots  els indicis, a Roma on es va saber guanyar la protecció i l’amistat del cardenal Pietro Ottoboni. Tan es treta va arribar a ser la seva estima que, el 1726, quan el cardenal va tornar a la seva ciutat natal, Venè cia, d’entre totes les festivitats i concerts musicals que van formar part d’aquesta triomfal celebració,  les de Vivaldi van ser les més notòries. 

Aquest viatge per Itàlia que us hem proposat a través d’aquest concert ha començat a l’Acadèmia de  l’Arcàdia, un valuós punt de trobada per a la música del moment sota el patronatge del cardenal Pietro  Ottoboni. A partir d’aquí, el destí ha anat disposant i facilitant tots els encontres, aprenentatges i in tercanvis que diversos compositors rellevants llavors i ara, fins acabar a Venècia, punt d’arribada, de  rencontres i de repòs del cardenal Ottoboni, a qui se li pot atorgar ser l’artífex d’aquesta vetllada musical.